El paisatge sublim com arquetip de la imaginació romàntica: Friedrich i Turner

Aquest llibre és un fascinant estudi del paisatge sublim des d’una perspectiva filosòfica i psicològica, i com va influir en els quadres de C. D. Friedrich i J. M. W. Turner. L’autor demostra que el símbol en el paisatge romàntic es manifesta a través del sublim dotant-lo de transcendència, d’angoixa i terror, d’ambivalència i espiritualitat. La relació entre allò sublim, allò bell i allò sinistre ha estat emprada per introduir l’aspecte psicològic en la vivència del sublim, mentre que la relació amb el numinós ha servit per explicar la relació del sublim amb la psicologia de C. G. Jung.


Vídeo de presentació del llibre

El paisaje sublime como

arquetipo de la imaginación romántica:

C. D. Friedrich y J. M. W. Turner

Autor: Antoni Amaro

Editorial José J. de Olañeta


El Romanticisme proposa que l’acte creador i el goig estètic portin a una experiència sensible, que obri vies per accedir al contingut sagrat de les imatges. Quan una obra d’art compleix la seva funció, desperta el seu secret a l’interior de l’home, per tant, la intersecció entre el símbol i l’art és fonamental. L’art necessita de la transcendència dels símbols per enllaçar els seus continguts dispars, també els símbols necessiten de l’art per vivificar en la seva experiència. Transcendència i experiència són dues facetes complementàries de l’esperit humà, i sota aquesta unitat han vingut desenvolupant-se en l’esdevenir de les civilitzacions.

Aquest assaig vol aprofundir en l’estudi del sublim i com això va influir en els pintors romàntics C. D. Friedrich (1774-1840) i J. M. William Turner (1775-1851). Vol demostrar com el símbol està darrere del paisatge romàntic a través del sublim dotant-lo de transcendència, d’ambivalència i espiritualitat. En el Romanticisme es manifestava psicològicament, a través del paisatge, un estat de l’ànima, en què la vida de l’ànima es fusiona amb la vida de la natura, i ja no és possible separar-les. Els elements del paisatge són evocats simbòlicament, i en els quals, el pintor projecta o reflecteix la seva interioritat, la seva ànima: el paisatge es converteix així, per tant, en un símbol. Ja no importa la descripció dels objectes en si, sinó l’afecte, la sensació que produeix, la seva relació amb la subjectivitat. Més encara: ja no són paisatges exteriors, sinó entitats psíquiques i espirituals del subjecte i de la societat.

 

PRINCIPALS DISTRIBUIDORS I LLIBRERIES ON ES POT ADQUIRIR EL LLIBRE

 

Comments are closed.