Arquetip, Mite i Art en el Barroc

Arquetip, Mite i Art en el Barroc

Aquest assaig planteja l’estudi de l’art barroc i la seva relació amb l’arquetip principal (“l’esdeveniment fundador”) de la seva època històrica (1600-1750). A través de l’estudi iconogràfic i mitològic de les seves obres d’art, tant de la pintura com de l’escultura, ha estat possible connectar l’art barroc amb la cultura i la mentalitat del seu temps, demostrant com cada obra d’art reflecteix el moment sociocultural, a través de les imatges del mite dominant (l’arquetip fonamental), que correspon a un entorn comú, delimitat per una època, un estil i una estètica artística, una sensibilitat, en definitiva, una cosmovisió i, per tant, una expressió del món, així el mite i la seva “geografia mítica” ens deixen entreveure l’experiència imaginària on es manifesta a través de l’art i el símbol la saviesa perenne dels arquetips.

L’art com la naturalesa és una cosa viva, i només pot ser entès com un símbol. Un símbol que té el seu origen en l’inconscient col·lectiu, en l’esfera de la mitologia inconscient on les imatges constitueixen el bé comú de la humanitat. L’art és simbòlic, perquè és una experiència humana capaç de posar a l’home en comunicació amb l’inconscient col·lectiu, desenvolupant entre l’inconscient i la consciència un procés de connexió capaç d’expressar-se en l’art. Per això, l’anàlisi de les obres d’art (i per tant, dels artistes) del Barroc m’ha permès treure conclusions sobre el caràcter de l’època. L’art Barroc va ser una expressió de l’arquetip fonamental de la seva època, i va emergir per compensar o ensenyar el que faltava, o el que complementava a l’esperit del moment en què va sorgir. La seva recerca de la “representació de l’infinit” ens remet a una necessitat psicològica de donar “forma” a la divinitat, de fer-la “present” en una època en què el pensament científic va destruir la base espiritual de la cultura occidental.

PRINCIPALS DISTRIBUIDORS I LLIBRERIES ON ES POT ADQUIRIR EL LLIBRE

 

Comments are closed.