Publicacions

Aquest llibre, amb quasi dues-centes imatges, és un apassionant estudi sobre el Tarot Rider-Waite. A la primera part, he acudit a les fonts del Tarot, fent una anàlisi sobre la imatge dels Tarots Tradicionals {Visconti-Sforza, Mantegna (Segle XV) i Marsella (segle XVIII)} des d’una perspectiva iconogràfica. A la segona part, l’anàlisi psicològica i simbòlica del Tarot Rider-Waite relacionant-lo amb el Procés d’Individuació de Carl Gustav Jung i l’hermenèutica simbòlica del Cercle d’Eranos m’ha permès demostrar que aquest llibre mut d’imatges creat per la imaginació, i que emergeix de les profunditats de l’Inconscient Col·lectiu, apunta cap a una finalitat, proposant un procés de transformació de la personalitat.

Aquest llibre és un fascinant estudi del paisatge sublim des d'una perspectiva filosòfica i psicològica, i com va influir en els quadres de C. D. Friedrich i J. M. W. Turner. L'autor demostra que el símbol en el paisatge romàntic es manifesta a través del sublim dotant-lo de transcendència, d'angoixa i terror, d'ambivalència i espiritualitat. La relació entre allò sublim, allò bell i allò sinistre ha estat emprada per introduir l'aspecte psicològic en la vivència del sublim, mentre que la relació amb el numinós ha servit per explicar la relació del sublim amb la psicologia de C. G. Jung.

Aquest assaig planteja l'estudi dels quatre grans Tarots que van sorgir a Europa en diferents períodes històrics i la seva relació amb l'arquetip principal ("l´esdeveniment fundador") de cada època històrica. A través de l'estudi iconogràfic i mitològic dels Tarots de Mantegna (1460-1465), Visconti-Sforza (1440-1448), el Tarot de Marsella (1760) i el Tarot Rider-Waite (1910) s'ha relacionat el Tarot amb els diferents moviments artístics i amb els arquetips fundadors de cada període històric respectivament: el Renaixement (segles XV i XVI), el Romanticisme (i l'ocultisme) (segles XVIII-XIX) i el Simbolisme i les avantguardes artístiques (segle XX).

Aquest assaig planteja l'estudi de l'art barroc i la seva relació amb l'arquetip principal ("l’esdeveniment fundador") de la seva època històrica (1600-1750). A través de l'estudi iconogràfic i mitològic de les seves obres d'art, tant de la pintura com de l'escultura, ha estat possible connectar l'art barroc amb la cultura i la mentalitat del seu temps, demostrant com cada obra d'art reflecteix el moment sociocultural, a través de les imatges del mite dominant (l'arquetip fonamental), que correspon a un entorn comú, delimitat per una època, un estil i una estètica artística, una sensibilitat, en definitiva, una cosmovisió i, per tant, una expressió del món, així el mite i la seva "geografia mítica" ens deixen entreveure l'experiència imaginària on es manifesta a través de l'art i el símbol la saviesa perenne dels arquetips.