En els moments difícils de la vida hi ha d’haver un missatge d’esperança expressat a través de la fortalesa interna i de la presa de consciència . La nostra necessitat d’alliberar-nos del dolor i del patiment  és la que ens porta a l’esperança, com la Caixa de Pandora. Però en la vida real hem d´ acceptar que no podem alliberar-nos totalment del dolor perquè forma part de la mateixa existència, per això necessitem aquest missatge d’esperança, que en algun lloc o en alguna part no hi ha ni dolor ni patiment. És tant forta aquesta necessitat, que moltes vegades dóna sentit a la nostra existència. Totes  les mitologies parlen d’un temps o d’una època en la qual l’Home no coneixia ni el  dolor ni el patiment, era l’Edat d’Or i l’Home vivia en pau amb la Natura.

Per això els actes de la vida, allò que fem ha de reflectir la queixa davant del  dolor i el patiment emocional, però també que inciti a la recerca. El dolor ens ha d’empentar a una recerca interna, que ens obliga a canviar i a buscar un nou sentit a la nostra vida. Possiblement,  això no és present d’una forma conscient, però a mesura que un va vivint l’Inconscient va prefigurant la nostra vida. Trobar un sentit a l’existència és cabdal des del punt de vista del benestar psicològic. La integració dels Oposats (de la Ment i de les Emocions) és la clau per adquirir un nou centre que formi la nostra personalitat i individualitat essencial. Així podem  alliberar-nos dels aspectes més possessius de l’Inconscient i començar a ser lliures d’una forma real, equilibrant-nos internament. El treball és molt important  perquè  forma part del creixement personal. Els coneixements i l’aprenentatge emocional que assoleixen les persones que es treballen psicològicament  són fonamentals. El contacte amb la seva part vulnerable i feble, és a dir, amb l’Ombra és essencial en el procés psicoterapèutic perquè ajuden a entendre-la i a acceptar-la, i això és el començament real del canvi de la personalitat.

La recerca de sentit a la vida i al món que ens envolta és essencial en aquest procés.  La Psicologia Analítica  ajuda a entendre i a aprofundir en la complexitat de la Psique, a més a més la seva visió és més filosòfica i espiritual donant sentit al dolor i a les experiències més difícils de la vida. Això ajuda molt als pacients perquè les seves dificultats, els seus errors i patiments tenen sentit. La teràpia va enfocada  a alleugerir el patiment del pacient, però també a enfortir la personalitat per a que ell mateix pugui aguantar el seu propi dolor i així transformar la seva personalitat.

Tot el corrent psicoanalític i en particular la Psicologia de Jung estan basats en el món simbòlic i les seves manifestacions: els somnis, la mitologia, les llegendes i les religions. El món simbòlic és el llenguatge del món interior i parla de la persona, de les seves necessitats més profundes i inconscients

El procés d’integració de la Psique és la base de tota la Psicologia Analítica. C. G. Jung (1928)  comentava que el jo experimenta tots els canvis com si fos una mort, per tant  a través del procés de Mort i Renaixement el Conscient ha d’anar integrant l’Inconscient.  La Ment Conscient és a dalt i l’Inconscient a baix, i de la mateixa forma que el que està a dalt  sempre desitja el que està a baix , així mateix tota consciència busca el  seu oposat inconscient. La vida només neix de l’espurna dels oposats.

La teràpia va encaminada a canviar estructures de la personalitat. Aquest canvi comença amb preses de consciència successives de l’Inconscient (“insight”), que ens permetran començar a integrar la personalitat i anar curant les nostres angoixes, depressions, ansietats i carències. Les preses de consciència ens ajudaran a que l’aspecte terapèutic del símbol comenci a actuar permetent la integració dels oposats.