alt
La Visualització Creativa és un tipus d’Imaginació Activa. La imaginació dirigida i controlada pot provocar canvis en l’Inconscient i per tant modificar-lo. Jung (1955) va descriure la Imaginació Activa com l’únic mitjà existent per tenir un encontre directe amb la realitat de l’Inconscient. El Símbol és el llenguatge de l’Inconscient i  parla a través dels somnis, les llegendes, els mites i les religions. La Visualització Creativa ens posa en contacte amb el món simbòlic, permet que el Símbol entri en la consciència, li dóna lloc, i la persona pot establir una relació dialèctica amb el mateix. Però també permet introduir-nos en l’Inconscient i fer que aquest es manifesti, utilitzem el seu llenguatge i aleshores comença a parlar, el que era inconscient es torna conscient. La persona entra en contacte amb la seva part reprimida, amb les seves pors i traumes, la nostra atenció va cap a dins i connectem amb les nostres carències, dolors, angoixes, odis, gelosia, agressivitat, ràbia etc, és a dir, amb l’Ombra. Si el treball continua en profunditat arribarem a la causa o les causes que han originat el conflicte. La tècnica de la Visualització  Creativa permet que a través de la imaginació es puguin “veure i escoltar” les imatges que emergeixen  de l’Inconscient. Els continguts apareixen personificats i es pot establir una relació dialèctica, i aleshores allò que està sepultat en l’Inconscient, que està en l’oblit emergeix produint una pressa de consciència (insight). 

 
Existeixen dos tipus de Visualització Creativa:
  1. Passiva: Quan les Cartes del Tarot es visualitzen “des de fora”, és a dir, el pacient visualitza la carta davant d´ell i la manté estàtica.
  2. Activa: Quan el pacient entra a dins de la Carta i està actiu, reacciona davant de les preguntes. És com un viatge guiat a través de la Carta.
La repetició continuada de les visualitzacions provoca que el Símbol sigui terapèutic perquè  permet cosir la ferida, és a dir, la divisió interna i les nostres contradiccions. Permet unir com deien els Alquimistes els oposats irreconciliables provocant la Unió dels Oposats. De la confrontació continuada amb l’Inconscient emergeix “un tercer” de naturalesa irracional que està simbolitzat per l’Arquetip del Nen ( Jung,1941). És una síntesi dels elements conscients i inconscients de la Personalitat i per això és un Símbol que uneix els Oposats, un mediador, un Salvador, un “constructor” de la Totalitat. Aquesta nova figura és una Totalitat en formació i supera en complitut a la consciència que està esquinçada pels oposats, sent superior a aquesta en quant a integritat. De fet allò que està emergint és una “nova personalitat” que suposa un canvi profund en les estructures de la Psique.